Que què tenim?

Enguany, una marca de cervesa de la que no donaré el nom per no fer-ne publicitat (però que puc indicar que el seu logotip és una estrella daurada), s’ha apuntat a la moda dels “lipdub” per a vendre’ns televisivament el seu producte. L’actor Quim Gutiérrez i els membres dels Amics de les arts, prenent com a pretext els jugadors del Barça, ens fan una recitació de les coses bones que tenim els catalans, aquelles que ens fan sentir orgullosos i treure pit davant el món. He de reconèixer que la catalanitat d’un producte com a argument de venda me’l fa especialment agradós, però –oh, tragèdia!- entre totes les més de trenta coses bones que tenim a Catalunya, no n’hi ha cap (llevat del parc d’Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici) que pertanyi a les terres de Lleida, circumstància especialment greu si considerem que la cervesera elabora la seua malta a Bell-lloc d’Urgell…

Evidentment, no sóc el primer que posa el crit al cel i d’altres veus més solvents s’han afanyat a reivindicar des de la Terra Ferma l’oli de les Garrigues, el torró d’Agramunt, els caragols de Lleida, la ceràmica de Verdú o el teatre de Tàrrega. La reacció del territori ha estat àgil i s’ha fet escoltar per la premsa, aconseguint que els cervesers fessin una nota de disculpes. Per tant, aprofitant aquest moviment d’autoestima de les terres de ponent, goso proposar l’anunci en clau segarrenca, tot excusant-me per avançat davant els meus sacrificats lectors i lectores que segur hi trobaran a faltar algun element ben important…

Que què tenim? Tenim un paisatge viu, identitari, humanitzat i sempre canviant; tenim camps de cereal onejant a l’estiu i ametllers florits a la primavera; tenim l’interès natural del Llobregós, els comalats de la vall del Cercavins i les déus del Sió; tenim l’encant de Montfalcó i de Florejacs; tenim les torres de Vallferosa i les Sitges, el romànic de Talteüll, el gòtic de Santa Maria de Cervera, el barroc de Sant Ramon i el modernisme d’en Martinell; tenim la poètica d’en Pàmias i d’en Margarit, els relats d’en Pedrolo i les cançons del Petit de Cal Eril; tenim el barber de Concabella, la dama de les flors, les bruixes de Cervera, el Bord de Sacirera i, des de fa mil anys, el Sant Dubte d’Ivorra; tenim la velocitat d’en Marc Márquez i el temps d’en Toni Nadal; tenim la marxa dels castells i el camí de Sant Jaume; tenim l’Aquelarre de Cervera, la Bakanal de Guissona, el Brut i la Bruta de Torà i l’Ou de Sant Guim; tenim la Passió, el Pessebre vivent i la Iesso; tenim la major indústria agroalimentària d’Europa, el iogurt del Pastoret, les aromes de la Segarra, la ratafia de les Voltes, el vi de l’Ametlla, la vedella de cal Martí, les plomes d’àngel i les savines; tenim el fricandó de la Magdalena, els peus de porcs de Palouet, les perdius d’en Jaumet,  l’ofegat de la Segarra, la coca de recapte i els panadons; tenim els cavalls de cal Perelló i de Pavia, l’art de la Cerverina i les bitlles catalanes… Coses nostres, coses bones que tenim!

No obstant, després de tanta autocomplaença, el Dr. Jekyll deixa pas al meu Mr.Hyde particular i proposa una versió més crua, però no menys certa:

Que què tenim? Tenim els aqüífers contaminats, les fonts que ja no ragen, les basses plenes de xisca i les peixeres sense peixos; tenim les granges i els coberts de totxo i ciment, sense acolorir i rematades de sitges blanc-i-blaves; tenim els xaragalls dels camins plens de runa i fibrociment i tenim els bancals en ruïnes; tenim xemeneies escopint fum groc a Guissona i fum blanc a Sant Antolí; tenim un canal que passa de llarg, mentre ens nega l’aigua, i tenim uns molins aerogeneradors que ens volen trencar la nit i trinxar el paisatge; tenim les ruïnes d’Alta-Riba, la Mora, l’Aguda, Fluvià, Montlleó, el Llor, Montpaó o la Manresana; tenim un Centre d’interpretació dels castells que no s’enlaira i tenim un turisme que passa de llarg; tenim unes indústries que s’emplacen fora dels polígons industrials i uns polígons industrials semideserts; tenim una cobertura precària d’internet i telefonia mòbil; tenim pobles deshabitats i abocadors de runa descontrolats; tenim rancúnies i enveges que s’hereten de pares a fills… Coses nostres, coses no tan bones que tenim!!

Ja llançat, cometo una altra volta de rosca i, forçant encara més la recerca de nous amics, adopto l’actitud de l’optimista informat, tot recitant:

Que què no tenim? No tenim una sanitat en condicions, hospitals, especialistes i maternitats; no tenim un tren modern que ens porti enlloc ni uns transports públics adients per aturar el despoblament; no tenim centres d’educació universitària ni incentius a la recerca i el desenvolupament; no tenim memòria històrica ni interès per recuperar-la; no tenim el POUM de Cervera i, allà on entenim, no tenim valor per a exigir el seu acompliment rigorós; no tenim electricitat i aigua corrent a tot arreu on cal; no tenim ADSL als pobles i no tenim gas natural; no tenim qui vetlli per mantenir la xarxa de camins rurals, ni per la dignitat del patrimoni monumental i artístic i no tenim qui potenciï la imatge de la Segarra a l’exterior; no tenim veu a les grans decisions que ens afecten directament i no tenim esperit contestatari… Coses nostres, coses bones que no tenim!!!

Arribat a aquest punt, ben esbravat i, alhora, esgotat mentalment, m’assec a la barra de qualsevol bar i us convido a acompanyar-me, tot prenent una cervesa consagrada al primer dels arcàngels  (la fàbrica de la qual tinguérem i ja no tenim), en una reflexió col·lectiva que ens condueixi a identificar tot allò que de veritat volem tenir…

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 14 febrer 2011, in Esdeveniments, Política and tagged , , , , . Bookmark the permalink. 6 comentaris.

  1. curradissim! Per motius personals i etics em sobra la primera referencia a la CAG. La resta es fantastic, i el millor de tot es que de rao no en falte!

  2. Tenim la gent sense nom ni cognoms que viu, treballa i estima la terra, i el que viu del que viu de la terra. Tenim la pols de l’estiu i la boira de l’hivern. Tenim conills, perdius i també guineus i garses. El dia, i la nit. Son les coses d’aqui.

  3. ETS MOLT BO. El teu manifest podria ser el programa, no sols electoral sinó d’actuació d’algun partit que estigui arrelat a les nostres terres.
    Animo la gent a continuar la llista de les coses que has començat.
    Com és lògic, no vol dir que estigui d’acord en la valoració al cent per cent que has tingut la valentia i la lucidesa d’encetar, però crec que és bo que hi hagi molta gent que s’interessi i opini.

  4. Felicitats pel text. Dens en motius, equilibrat en la proposta general. Podríem parlar amb detall de cadascun dels aspectes citats; i malgrat estar majoritàriament d’acord amb el missatge de fons, i amb bona part del que s’hi diu, en algun cas concret ens discutirem amablement. Però ara no em ve de gust això. L’entrada m’ha inspirat un altre pensament. Molt més beneit, però és el que hi ha…
    En el segle I ane, i en una de les seves filípiques contra Marc Antoni, Marc Tul•li Ciceró, el gran orador i polemista llatí, escriu: Cuiusvis hominis est errare, nullius nisi insipientis in errore perseverare. Ço és: Equivocar-se és propi dels humans, però tan sols l’enze persevera en el seu error.
    Tranquil, Giliet, no va per tu. La meva trompeta no refila en aquest sentit. Llegint el teu text, el cap s’omple de noms i de rostres. Si més no, això em passa a mi. I com que sóc de la mena que sóc, els rostres que em venen al cap són, preferentment, els del cantó fosc. Cert, no me n’amago: és obsessió.
    De tot n’hi ha a tot arreu, certament. Però ara, en aquests moments, tan sols tinc present determinats polítics, empresaris i algun que altre particular que carreguen per la banda malsana. No tan sols pel fet que, per interessos exclusivament personals, les seves accions afectin tan negativament aquest territori del qual cantes les bondats i les misèries en el teu text. Sinó també per la insuportable consciència de saber que ja procuren ells que es mantingui, entre el comú dels mortals, un nivell tan elevat d’ignorància en relació al resultat, a mig i llarg termini, de les seves accions. De la mateixa forma que procuren, en funció dels mateixos foscos interessos, que la bellesa cada cop més macada d’aquesta terra resti desconeguda. Per a propis i estranys. Fins que, finalment, i a mida que avancin les accions i els efectes, demà, quan arribi el dia de cancel•lar la hipoteca, acabin tenint raó en el que ara, impròpiament, defensen, es pregunten i es contesten: que què collons tenim per aquí? Aquí no tenim res que pagui la pena, home!
    I així, creat i mantingut aquest marc d’ignorància general, mentre, ells perseveren en les seves lamentables actuacions. Pagats d’allò que fan. Arribant a considerar, fins i tot, que fan un bé al país. Com enzes. Enzes ells, cert. Però també tots els que els segueixen; que, com els primers, perseveren i perseveren en el fet. De victòria en victòria, fins a la derrota final!!!
    I és que, com deia el mateix Cigronet, fa ja més de 2000 anys: O tempora! o mores!
    Siau!
    (mooolt llarg aquest comentari. Cert: propi d’enzes…)

  5. Esta tot molt bé…però a mi personalment em criden l’atenció altres coses al meu parer una miqueta més greus. Com és que als anuncis d’aquesta cervesa els nois són els protagonistes? quin és el paper de la dona als anuncis d’aquesta cervesa? La noia maca que acompanya als nois tan llestos i no parla? o la que ensenya tot i lliga amb els nois estupendus als anuncis de l’estiu? (to night, to night). Perquè la publicitat actual continua sent tan sexista?? Ningú diu res? Tothom està d’acord?? Yo només penso que el que tenim a Catalunya és qüestió de gustos, i això no és greu. Però que a ple segle XXI hagi tantes coses que no canviïn encara, això em sap molt greu, la veritat. Jo passo d’aquesta cervesa d’homes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: