Comicis a la romana

De nou ens submergim en precampanya electoral. Tot i que alguns no hagin digerit els excessos de la nit del 28N, patint encara ressaca, cremor d’estómac i nàusees, els polítics tornen a afilar l’eina en vistes a les eleccions municipals del maig. Mig any és molt poc temps per a cicatritzar ferides, restaurar aliances, maquillar transfuguismes i capitalitzar guanys per a sortir corrents a la caça i captura del vot del veí en uns comicis que es presenten tan emocionants com imprevisibles. No obstant, és sant Tornem-hi! Tothom a fer bugada, endreçar la paradeta i a lluir el millor somriure per als cartells electorals! Aquest cop, però, de cop i volta ha irromput en la carrera electoral un nou partit tan inesperat com trencador i que dóna un gir cartesià (sinó “tarantinià”) al guió habitual: el PIRUM, Partit Ibèric dels Romanesos.

La presència d’aquesta força és quelcom sobtat i quasi revolucionari, especialment en l’entorn rural. Si incloure en llistes algú que no sigui fill del poble (encara que en sigui del poble del costat) encara és concebut com una concessió immerescuda al foraster i que per força ha de restar rèdits electorals, què pot suposar posar-hi un estranger? O, encara més:  que la llista estigui formada per estrangers?

Desacomplexadament, neix el PIRUM i, amb una projecció “ibèrica” (insípid i apolític adjectiu que avarca tota la pell de brau), anuncia que presentarà llistes a Agramunt, Alcarràs, Guissona, Carinyena, Aguarón… El seu gest parteix de l’única reforma que ha tingut la monolítica Constitució espanyola en els seus trenta-dos anys de vida: l’afegitó a l’art. 13 del dret del “sufragi passiu” a les eleccions municipals pels no espanyols. Aquest precepte, i un seguit de convenis internacionals de reciprocitat, permet a tots els ciutadans comunitaris i de la majoria dels Estats sud-americans, no només votar als comicis locals, sinó ser votats, integrant-se en llistes electorals, si s’escau amb els seus propis partits.

En propagar-se la notícia, molts s’han posat les mans al cap. Converses de carrer, comentaris radiofònics i xats d’Internet van plens de pronunciaments de rebuig, demagògics i catastrofistes i fonamentats en concepcions ràncies, poc democràtiques i, fins i tot, obertament racistes. Cal dir que només adoptant el posat de l’estruç podem obviar que el fenomen migratori tingui el seu reflex polític. No seria lícit pretendre negar que els homes i dones que han arribat a les nostres contrades –en gran part cridats com a mà d’obra al seu país d’origen-, tinguin el dret a participar activament i amb la seua pròpia veu als Ajuntaments. Ja va sent hora que els plens municipals siguin un veritable reflex de la població que governen i aprovin d’una vegada el rotund suspens en pluralisme que mostren, corregint l’absència de reflex de la població arribada els darrers anys, així com –per cert- també de paritat home – dona (quantes alcaldesses hi ha a la Segarra?, quantes regidores?, quantes conselleres té el Consell comarcal…?). El PIRUM promet ser un bon revulsiu que eixampli la democràcia vers aquells sectors de la població que fins ara no hi participaven, senzillament perquè ningú els ho demanava.

Ara veurem com els candidats s’arremanguen i, en aquelles poblacions amb un alt percentatge d’estrangers, van a cercar el vot d’aquells que fins ara eren invisibles. Comprovarem si saben transitar des de la tolerància paternalista cap al diàleg integrador. A més del col·lectiu romanès, equatorians, búlgars, xilens, lituans, peruans, polonesos, colombians… estaran amatents a les propostes electorals. Tal vegada molts d’ells mantindran encara una actitud abstencionista i allunyada o, com deia fa poc un ucraïnès als diaris, seguiran pensant que “l’alcalde ha de ser algú del poble”, però a poc a poc s’adonaran que ells també són del poble i que la democràcia els ofereix eines potentíssimes per a fer del poble quelcom també seu.

He de reconèixer que jo no votaria mai un partit format només per romanesos, però tampoc donaria el meu vot a una llista formada només per advocades, per filatèlics, per lesbianes, per capellans, per ramaderes, per cordovesos, per poetesses, per miops, per columbòfiles ni per amants del vi xarel·lo… Cal un esforç integrador, constructiu, dialogant i no frontista, molt especialment en els municipis, per a assolir un govern on tothom s’hi vegi reflectit i, si cal, des de la discrepància, sigui un pol d’atracció i canalització dels esforços i les esperances de la comunitat.

Tinguem present que el President dels Estatuts Units és de pare kenià i el de França és fill d’Hongria i que a Espanya el rei és nascut a Itàlia i la reina a Grècia. Per tant, assumim-ho amb normalitat i sense escarafalls, ni que sigui el cas que la colombiana Shakira, en les seues furtives visites a la nostra comarca i darrera la cortina de fum del presumpte idil·li amb un segarrenc universal, també estigui forjant una trama electoral…

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 17 gener 2011, in Política and tagged , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: