Les figures del pessebre

Avui m’he assabentat que a partir del proper dissabte 18 tindrà lloc la XXVII edició del Pessebre dels oficis perduts de Sant Guim de la Plana. Magnífica notícia! El Pessebre vivent de Sant Guim és un dels principals actius del patrimoni festiu de la comarca -personalment considero que només està a la seua alçada l’Akelarre de Cervera- i no és casual que fos reconegut per la Generalitat com a Esdeveniment d’interès turístic. Personalment, he de reconèixer que hi tinc una profunda admiració, no exempta d’enveja (sana, això sí), ja que la multitudinària assistència de visitants (uns 4000 la passada edició), la implicació activa de diversos centenars de persones veïnes i amigues del poble, el gran nombre de patrocinadors, la qualitat de les escenografies i el ressò mediàtic de l’acte són un referent que, des de Florejacs, ens emmiralla a l’hora de recrear la llegenda de la Dama de les flors dins la Fira anual. Per tant, m’alegra molt  que enguany es torni a celebrar…

A més, tinc entès que, dins l’esforç d’innovació continu, l’any passat una nova professió es va incorporar al Pessebre: el Notari. La inclusió suposà una doble modificació dins la configuració tradicional del pessebre, ja que la notaria és un ofici que encara no es pot considerar “perdut” (a pesar de la crisi immobiliària que li ha reduït la feina i dels vents liberalitzadors que bufen des d’Europa) i que la seua recreació ja no fou estàtica, sinó que es desplaçà al llarg de les escenes, interactuant en cada espai amb els corresponents figurants. Per si no n’hi hagués prou, el dramatisme de la teatralització es reforçà amb el fet que el fedatari públic fos escortat per les autoritats consistorials, les quals l’assistiren en la plasmació de fe documental.

Sembla ser que la implementació d’un notari al Pessebre no fou pas idea de l’associació cultural la Marinada, col·lectiu organitzador i realitzador de l’esdeveniment, sinó una innovació per obra i gràcia de l’Ajuntament de Sant Guim de la Plana, el qual -des de la seua renovació, l’any 2007-, malda per a intervenir en la dramatúrgia.

Veurem enguany quins nous i sorprenents oficis aporta la corporació municipal: tal vegada la tricentenària institució dels Mossos d’Esquadra revisant la documentació del carreter? Potser algun integrant del Cos de Bombers revisant les condicions de treball del ferrer? Per ventura la inspecció de sanitat comprovarà les substàncies de l’herbolari…? Ben segur que alguna sorpresa hi haurà, seguint la nova línia de dinamisme contraposada amb l’immobilisme que fins ara ens tenien acostumats tots els personatges.

Desconec quina és la gènesi d’aquesta contraposició de parers entre la Marinada i l’Ajuntament, tot i que intueixo antagonismes polítics, rancúnies i enveges seculars i, especialment, tossuderies gairebé infantils.  Estic convençut que no és una qüestió de bons i dolents: uns vetllen per l’acompliment de les ordenances municipals, exigint assegurances i taxes per a l’ocupació dels espais públics i tractant de respectar els drets de tot el veïnatge, mentre els altres defensen un esdeveniment cultural de primer ordre, una activitat que reforça els vincles socials i un motor de dinamisme i prestigi pels projectes de desenvolupament del poble… Nogensmenys, la imatge donada a l’exterior és lamentable i desencoratja a tots aquells que en gaudim any rere any i que frisem perquè la Segarra tingui la vida cultural que mereix.

Em diuen que el litigi ja ha caigut al pou dels Tribunals. Això vol dir que la cosa anirà per llarg: habitual com sóc dels tràfecs judicials, puc assegurar que la jurisdicció contenciosa – administrativa és la més lenta (i sovint cara) dins l’engranatge ja de per sí tocatardà de la Justícia. Així doncs, si no triomfa el seny, el mal s’anirà gangrenant als llarg dels anys o es solucionarà d’un cop de ploma quan torni a voltar la truita del poder municipal.

En conseqüència, recomano que no ho deixeu passar i gaudiu un altre any del Pessebre vivent de Sant Guim, per si de cas -al cap i la fi- el que no ha vençut el fred glacial, les dificultats financeres o el pas dels anys, ho acabi derrotant l’encaparrament i la irresponsabilitat d’alguns.

Això sí: un cop allí, mireu d’esbrinar el perquè, amb tants candidats dotats d’aptitud i dedicació, no hi ha ningú que faci de caganer.

www.pessebre.org

Advertisements

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 13 Desembre 2010, in Sin categoría and tagged , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: