Prohibit prohibir

Al maig de 1968 un grup de joves varen sortir als carrers de París a cercar la platja sota les llambordes. La seva cadena de protestes es va convertir en una revolució que va unir estudiants, intel·lectuals i obrers en un clam contra la societat de consum i l’exigència de profundes reformes polítiques i socials. Tota aquella agitació va desbancar una generació de governants que s’havien apoltronat al vell continent des de més de dues dècades enrere… Un dels eslògans més celebrats d’aquell moviment fou “prohibit prohibir”, un crit que qüestionava tota normativa imposada des de l’autoritat i defensava la culturització i la conscienciació de la societat com a base del nou ordre cívic, econòmic i polític. Avui, quaranta anys més tard, aquelles pancartes s’han esfilagarsat i aquells grafits s’han esborrat completament, en una agra constatació del fracàs de polítiques educatives com a via per l’assoliment de la tan desitjable convivència tolerant, cívica, ètica i respectuosa amb el conciutadà en una societat pretesament madura i civilitzada.

Avui, la prohibició és l’eina populista, ràpida i arrauxada, que des dels governs s’empra per acontentar les masses…

Un cas evident és la prohibició de les “corrides de toros”. Aplaudeixo la mesura i reconec que l’he celebrada obertament. No obstant, quina és la voluntat que rau al darrera de la interdicció de l’exercici de tortura i humiliació pública del brau que a Espanya anomenen “fiesta”? És potser la protecció dels drets dels animals? Aleshores, siguem valents i debatem obertament sobre les curses de llebrers, sobre l’experimentació amb animals, sobre les granges intensives, sobre els correbous… O tal vegada és que volem incidir en subratllar el fet nacional català en contraposició a la “fiesta nacional española”? És aquest el camí? Potser sí: aprofundim en el que ens separa com a mètode perquè, ja que no gosem proclamar unilateralment la sobirania, siguin ells els que ens expulsin del Reino.

Un altre cas paradigmàtic és la prohibició de fumar als establiments. Novament, em falten mans per aplaudir, però de nou estem davant un exercici d’hipocresia dels governants. Volem educar als nostres infants perquè no s’enganxin a la nicotina, fem campanyes recordant que el tabac mata (i, el que és pitjor: provoca lletgesa i halitosi!) i prohibim el seu consum en espais públics i establiments de restauració, mentre que, per altra banda, permetem la importació,   fabricació i distribució del tabac i en fem un dels productes claus pel finançament de les administracions, gravant-lo amb uns impostos que són la nineta dels ulls dels organismes tributaris.

Un tercer cas, el més ridícul de tots: prohibim l’ús del burka i el niqab en espais públics, difuminant-ho dins una prohibició genèrica de qualsevol abillament que impedeixi la visió del rostre. On volem anar a parar? Realment volem obrir un debat sobre el respecte a la dignitat de la dona o sobre l’ostentació de símbols religiosos? Endavant: parlem obertament de violència domèstica i masclisme, de laïcisme i ateisme, de sexisme i homofòbia, de sotanes i gel·labes… Però no caiem en la trampa electoralista i evitem seguir el joc a grupuscles neofeixistes i racistes, donant arguments a aquells que fan ostentació de la xenofòbia i que defensen programàticament la prohibició de l’islam sota la bandera de la superioritat moral de la civilització cristiana. Quantes burkes o nikabs s’han vist per Lleida, Tàrrega, Cervera o Tarrés (poblet on, amb un 0% d’immigrants, també es va presentar la moció prohibicionista)? Potser hauríem de plantejar també mocions demanant la prohibició del vestits de “nazarenos” o, fins i tot, dels uniformes del Ku Klux Klan…

Però res, seguim governant a cop de prohibició. Les mesures maniqueistes sempre han estat  quirúrgiques i populistes… Jo, mentrestant, hauré d’explicar als meus fills que l’any vinent, per salvaguardar els valors de la seguretat i la llibertat, no podran anar a l’escola vestits de guerrer ninja o dels seus superherois preferits: Spiderman i Iron-man, i que, els gèlids dies de boira i gebre, hauran de substituir el passamuntanyes i la bufanda per una ben nostrada barretina.

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 30 Juliol 2010, in Sin categoría. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: