Tastets de paisatge de la Segarra

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El passat dissabte 26 de juny, el Fòrum l’Espitllera ((www.espitllera.cat) va organitzar un recorregut pels espais més rellevants del paisatge de la Segarra. Una vintena dels seus membres vàrem seguir una ruta que tingué com a punt de partida la torre de l’Ametlla de Segarra i com a punt final el Mas Pujol de les Cases de la Serra, tot aturant-nos en nombrosos espais representatius de l’estat actual del paisatge segarrenc, escollits com a referents tan pel seu estat de conservació o degradació, pel seu interès natural o patrimonial, o per estar sotmesos a transformacions que alteraran la seva configuració. La sortida va analitzar i debatre in situ, entre d’altres, les alteracions urbanístiques de Cabestany o Rubinat, la implantació dels molins aerogeneradors a Sant Guim de Freixenet o Talavera, les afectacions paisatgístiques d’indústries com Pet Food o Mobel Línea, l’impacte visual de l’aqüeducte del CSG a Ratera, la degradació dels conjunts historicoartístics de Sant Pere el Gros o Lloberola i la incidència del PEIN Llobregós.

La jornada va seguir la mecànica de treball a partir de la reflexió, l’anàlisi i el contrast d’opinions per a la redacció d’un document marc i va servir també per a reunir una extensa documentació gràfica, que serà de gran ajuda en l’elaboració d’un document sobre el paisatge de la Segarra que el Fòrum té com a proper objectiu.

Personalment, la primera conclusió que en trec és que a la Segarra tenim encara el  grandíssim privilegi de gaudir d’un dels paisatges més ben conservats, calmosos i cambiants de Catalunya, de gran interès per estar “altament entropitzat” (segons un bon amic), amb “grans panoràmiques” (segons un altre) o de “profunds horitzonts” (segons una tercera). No obstant, també es constata la poca consciència de la importància d’aquest gran valor, potser conseqüència de la baixa autoestima dels segarretes, i de la seva fragilitat, cosa que el fa estar constantment en perill. Cal prendre consciència de la importància del paisatge com a element clau pel desenvolupament de la comarca, fer-lo compatible amb d’altres activitats que incideixen al territori (agrícoles, ramaderes, generadores d’energia, turisme, comunicacions…) i aturar les agressions irreparables que poden portar a la seva fragmentació, banalització i destrucció.

He preparat un àlbum amb un recull de les imatges de la sortida: molt millor que mil paraules.