L’arquitectura de pedra seca: un llegat a reivindicar

El paisatge de la Segarra, com el de tantes altres comarques de la conca mediterrània, està solcat per construccions de pedra seca. L’home, en la seva secular lluita per adaptar-se al difícil entorn pedregós, ha transformat el seu medi a partir de les matèries primeres que troba al seu voltant: la pedra, la terra i la fusta. Així, cercant el màxim benefici per a l’explotació agrícola i ramadera a partir d’ uns mitjans naturals aparentment escassos i hostils, els homes de pagès esdevenen autèntics arquitectes i enginyers.

Els antics tossals, boscos i erms es transformen amb la proliferació de murs, cabanes, pletes, corrals, camins, basses, pous i demés obres pètries. La pedra, ordenada per l’hàbil ma de l’home, encaixada sense argamassa i estintolada una amb l’altre gràcies al seu propi pes, és la veritable protagonista de l’esforç d’ adaptació de l’ésser humà a la terra que l’acull.

Aquesta feina silenciosa ha definit el paisatge de bancals i terrasses, marges i corrals, cabanes i camins, que ha arribat als nostres dies. No obstant, aital obra de mans anònimes constitueix un llegat que, a dia d’avui, està en perill. La pràctica omnipresència d’aquest patrimoni és, per sí mateixa, una de les principals dificultats per a conservar-lo. L’oblit de les antigues tècniques constructives, la mecanització dels treballs del camp, la transformació latifundista dels conreus, l’abandonament de les petites explotacions i la falta de comprensió d’aquells qui ho han integrat en la seva realitat quotidiana són altres factors que provoquen la lenta decadència de tots aquests elements.

No obstant, moltes són les raons que mouen a una reivindicació de l’arquitectura de pedra seca. En primer lloc, la memòria històrica –amb la que tant ens agrada omplir-nos la boca- també impedeix oblidar aquestes obres a les que tant esforç varen dedicar els que ens varen precedir. L’aparent senzillesa d’aquest paisatge mereix la protecció i el compromís dels poders públics, els quals, lluny de banalitzar-lo, l’han de defensar com a essència del paisatge de secà de les terres de Ponent (i, per extensió, de bona part de l’espai agrari del país). Alhora, no es poden deixar de banda les possibilitats de desenvolupament econòmic que brinda l’arquitectura popular. La seva condició d’element sostenible i essencialment rural són un immillorable recurs de base per definir senders i parcs, pol d’atracció de passejants i ciclistes i element clau per a l’educació mediambiental de les noves generacions. També, recuperant la seva essència, són un element que frena l’erosió del terreny, ajuda a la regulació hídrica i és d’allò més adient per a polítiques de reforestació o d’arrelament d’ agricultures ecològiques, aromàtiques o medicinals.

Per tant, revisitem aquest ingent patrimoni, que des d’època neolítica defineix la nostra terra, i donem-li el valor que li correspon. Tasques d’estudi, catalogació, manteniment i restauració  mereixen tot el suport d’entitats i particulars, no com a meres actuacions quixotesques o melancòliques, sinó com a esforços per projectar cap al futur allò que ha definit la vida rural en el passat.

Manllevant les paraules de Rafael Cebrián, del Centre Excursionista de València, “l’arquitectura en pedra seca és un motiu permanent de reflexió i un llegat que cal reivindicar“, per tant, posem el nostre granet de sorra allà on d’ antuvi altres hi varen encaixar pedres i reconeguem el valor i el prestigi que es mereixen els elements d’arquitectura popular que ens envolten.

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 28 Juny 2010, in Paisatge, Patrimoni and tagged , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

cestudissegarrencs.wordpress.com/

Entitat de recerca i divulgació sobre el patrimoni natural i cultural de la Segarra històrica.

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: