Carta a un saquejador anònim

Benvolgut/uda saquejador/a anònim/a,

T’adreço aquestes línies de forma pública perquè desconec la teva identitat. M’agradaria poder-me dirigir a tu de forma personal, però en la teva visita a Les Sitges no vas deixar cap dada que em permetés contactar amb la teva persona.

El fet és que vull dir-te que m’ha disgustat profundament que manllevessis la semiesfera pètria que rematava la unió dels murs est i sud del cementiri del veïnat de Les Sitges (Florejacs).

Ja sé què em diràs que el recinte presenta un estat de degradació llastimós i que, si no t’ho haguessis emportat tu, ben segur que algú altre ho hagués fet. És cert que no seria estrany que la pedra hagués acabat caient per efecte del l’erosió, partint-se en infinitat de trossos i esdevenint irreparable. Ho sé:  l’ocasió fa al lladre, però no em pots negar que el furt que has comès és quelcom reprovable.

Segurament, tindràs raó si argumentes que bona part de la culpa la tenen les administracions o l’Església o els mateixos veïns del lloc que no han vetllat per la conservació i dignificació d’aquest racó de món. Em diràs –i és ben veraç- que l’estat d’abandonament del veïnat de Les Sitges ja ha causat l’espoli i el saqueig del mateix cementiri -amb la desaparició de les làpides discoïdals medievals que omplien el fossar-, de l’església romànica de Sant Pere -la porta del qual ha estat dotzenes de vegades rebentada- i del mateix castell -que ha patit el robatori de mobles i carreus al llarg de les passades dècades-.

No negaré que les rònegues i ensulsiades cases del nucli donen una trista imatge, amenacen la integritat dels visitants i enlletgeixen un conjunt que, d’altra manera, seria un dels llocs amb més encant de les terres de ponent.

També tens raó si, en defensa teva, assegures que les torres i el cablejat d’alta tensió que creua el cel del lloc desmereixen la seva monumentalitat i no són pas bones per la salut ni pel paisatge.

Potser la teva acció només ha estat un acte de denúncia sobre el llastimós estat de conservació del patrimoni històric i monumental rural i tens previst fer un manifest advertint del proper segrest d’una pica beneitera convertida en un carreu més dins un mur de contenció, d’una estela funerària en funcions d’enllosat d’un paviment o d’una finestra de doble esqueixada que amb el pas dels anys hagi esdevingut poc més que un forat cap a un recinte enrunat i ple de bardissa…

Per tot això, evitaré la reacció primària d’insult i els mals desitjos cap a la teva persona i em limitaré a pregar-te que em concedeixis un favor: quan col·loquis aquest flamant trofeu com a peça decorativa del teu pati, no hi posis al seu costat un nan de jardí, ni una font d’aigua amb querubins i sirenes ni una estàtua de guix d’una àliga imperial amb les ales esteses. Si et plau, sigues clement i no li neguis la dignitat que tenia quan era al seu lloc original.

Ben cordialment,

Castell de les Sitges, direcció

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 28 Novembre 2009, in Patrimoni and tagged , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: