el castell de Concabella: un repte de futur

El primer cop que vaig estar a Concabella no vaig fer cap fotografia. La primera impresió del castell va ser negativa: la seva grandària aparatosa, la seva deficient conservació, la gran quantitat d’edificacions parasitàries que l’envoltaven i els seus grans finestrals oberts, com ulls cecs, a l’entrada i sortida de tot tipus d’aus i bestioles diverses, van fer que no hi invertís ni una fotografia. Des d’aleshores, sense motiu aparent, hi he tornat sovint i, a poc a poc, he presenciat la seva lenta recuperació i la seva evolució com a referent d’un gran projecte de gestió i divulgació del patrimoni històric de la plana de Lleida.
Avui, el castell, tot i que encara té molt camí a recórrer, és un dels que més desperten el meu interès: la seva imponent torre primitiva -tal vegada d’orígen islàmic-, els seus finestrals renaixentistes -curiosament historiats-, la seva original torre octogonal, gairebé única… L’edifici ha estat en constant evolució des que, amb la desamortització, el poble de Concabella l’adquirís dels hereus de la família Erill: en gairebé dos segles, les seves pedres han estat aprofitades per altres construccions del poble i moltes de les seves estances han sigut transformades en corrals, també ha estat ocupat per l’escola, pel cafè, per una sala de festes i per un consultori mèdic, sense oblidar que al 1938 fou un camp de treball forçós pels presoners del Servicio de Inteligencia Militar; però, avui, és la seu del Centre d’Interpretació dels castells del Sió.
Aquest apassionant projecte, planificat per historiadors i tècnics de prestigi, ha de ser la punta de llança del redescobriment del patrimoni de les tres comarques que travessa el riu Sió, com a eix d’atracció de visitants i estudiosos, com a motor d’iniciatives de desenvolupament turístic i econòmic i com a catalitzador de la cultura i l’educació. Confio i desitjo que, el més aviat possible, el Centre obri les seves portes i pugui ser gaudit per tothom. Tan de bo que els que en tenen la clau sàpiguen donar-hi la rellevància que mereix i, oblidant disputes i burocràcies que només porten a l’inmobilisme, l’obrin de bat a bat i planifiquin el seu manteniment i divulgació com mereix.
Jo, passi el que passi, el seguiré sovintejant, càmera en ma, per continuar essent testimoni de la seva evolució.

 

 

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 2 Novembre 2008, in Sin categoría. Bookmark the permalink. 1 comentari.

  1. Com a aimant dels Castells de la nostra terra, tinc jo i molta gent, molt interés en poder visitar aquest castell i el seu Centre d\’interpretació  dels castells del Sió.
    Tiri endavant amb aquests comunicats castellers.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: